lectures de la missa del diumenge V de quaresma 13 març 2016

DIUMENGE V DE QUARESMA

«tampoc jo et condemno»

Lectura del llibre d’Isaïes

El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, una ruta enmig de l’aigua impetuosa, el qui féu sortir per a la batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots caigueren, no s’aixecaren mai més, s’apagaren com un ble consumit, ara diu això:
«No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu?
Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran en veure que poso aigua en el desert, que abunden els rius en la solitud perquè begui el meu poble, que jo m’he escollit.
Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança.»

Is 43,16-21

Salm Responsorial

R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Quan el Senyor renovà la vida de Sió
ho crèiem un somni;
la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles. R

Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells.»

És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem! R

Renoveu la nostra vida, Senyor.
Com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega. R

Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes. R

Sl 125,1-6 (R.: 3)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. Ni tan sols sóc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que Déu dóna als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts.
No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.

Fl 3,8-14

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava.
Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?»
Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.»
Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?»
Ella contestà: «Ningú, Senyor.» Jesús digué: «Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.»
Jn 8,1-11

"Qui no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres"

Per a Israel és bàsic l’agraïment a Déu que obrí enmig del mar un camí i féu que els guerrers fornits d’Egipte caigueren tots. Però sense dur a la nostàlgia: No recordeu més els temps passats. Estic a punt de fer una cosa nova: no us adoneu?
L’ancoratge en les meravelles de l’èxode no es pot perdre, però el punt de mira ve reenfocat cap a la cosa nova que ja comença a néixer.
Definitivament la cosa nova serà experimentar el poder de la resurrecció de Crist, compartint la seva Passió.
Pau confessa que tots els avantatges que pogués tenir els considera desavantatjosos comparats amb el valor que té conèixer Jesucrist.
Notant que la identitat cristiana es caracteritza no tant per haver obtingut la plenitud sinó per córrer cap a la meta amb l’esperança d’apoderar-se’n.
L’estil i la temàtica de l’episodi de la dona adúltera (interrompent el diàleg entre guardes del Temple i autoritats jueves) són del tot llucans.
Els acusadors de la dona sorpresa en adulteri manipulen el text bíblic que diu: «Tant l’adúlter com l’adúltera seran condemnats a mort» (Lv 20,10; Dt 22,22a).
Per entendre bé la norma, a més del caràcter pedagògic-progressiu de les lleis de l’A.T., cal recordar l’exhortació fonamental a «extirpar d’Israel la maldat» (Dt 22,22b).
Jesús és posat en un parany: ha de triar entre ser fidel a la Llei de Déu expressada en textos bíblics coneguts o ser fidel al seu estil d’apropament misericordiós als pecadors.
Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra: així dóna als acusadors oportunitat de reflexionar-hi.
Després proclama el gran criteri: Qui no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres.
Resultat: Quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrera l’altre començant pels més vells.
Llavors Jesús diu: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n i d’ara endavant no pequis més». És a dir: Perdonant generosament i exhortant amb amor a no pecar més.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi